anterior    aleatorio / random   autor / author   inicio / home   siguiente / next

        CANTIGA CCXII

Como ha bõa dona de Toledo enprestou un sartal a ha moller pobre por amor de Santa Maria, e furtaron-llo, e fez-llo ela cobrar.

Tod' aquel que pola Virgen quiser do seu ben fazer,
cousa que lle faça mingua grande non á de perder.

Com' avo en Toledo a ha bõa moller
que polo amor de Santa Maria dava que quer
que vess' a sua mão aos pobres que mester
avian de lle pediren por seu amor seu aver.
Tod' aquel que pola Virgen quiser do seu ben fazer,
cousa que lle faça mingua grande non á de perder.

En Toled' á un costume que foi de longa sazon,
que quando y casar queren as donas que pobres son,
peden aas ricas donas de suas dõas enton,
que possan en suas vodas mais ricas apparecer.
Tod' aquel que pola Virgen quiser do seu ben fazer,
cousa que lle faça mingua grande non á de perder.

Aquela dona avia de seu un rico sartal,
e quand' as pobres casavan, enprestava-llo sen al;
e seu marido porende un dia trouxe-a mal,
e que o non emprestasse foi-llo muito defender.
Tod' aquel que pola Virgen quiser do seu ben fazer,
cousa que lle faça mingua grande non á de perder.

Ela ja nono ousava porend' enprestar per ren;
e aque-vos ha dona mui pobre a ela ven
e diss': «Ai, dona, por Santa Maria fazede ben
e un sartal me prestade por la mia filla trager
Tod' aquel que pola Virgen quiser do seu ben fazer,
cousa que lle faça mingua grande non á de perder.

En ssa voda». Mas con medo en llo dar muito dultou;
mais poi-la ela por Santa Maria esconjurou
que por seu amor llo désse, logo da ucha tirou
o sartal e en sa mão llo foi a furto meter.
Tod' aquel que pola Virgen quiser do seu ben fazer,
cousa que lle faça mingua grande non á de perder.

Ela deu-o a sa filla e levou-a a bannar,
com' é costum' en Toledo de quantas queren casar;
e ha moller furtou-llo e foi-sse per un logar
a 'scuso, e nona pode ome nen moller veer.
Tod' aquel que pola Virgen quiser do seu ben fazer,
cousa que lle faça mingua grande non á de perder.

A outra sayu do banno e catou muit' e non viu
o sartal u o posera, e deu vozes e carpiu;
e ha moura da dona aquelas vozes oyu
do sartal que lle furtaran, e logo llo foi dizer.
Tod' aquel que pola Virgen quiser do seu ben fazer,
cousa que lle faça mingua grande non á de perder.

A dona con mui gran medo do marid' esmorreceu,
e foi-ss' a Santa Maria e en prezes sse meteu
ant' a sua Majestade, e chorou muit' e gemeu
e pediu-lle que aquesta coita tornass' en lezer.
Tod' aquel que pola Virgen quiser do seu ben fazer,
cousa que lle faça mingua grande non á de perder.

A moller que o furtara fora-sse logo sayr
da vila; e pois que ome deante nen depois yr
viu, prendeu atal conssello de ss' a ssa casa vir,
ca non acharia ome que llo podess' entender.
Tod' aquel que pola Virgen quiser do seu ben fazer,
cousa que lle faça mingua grande non á de perder.

E tornando-ss' a ssa casa, teve que era mellor
d'atallar pela eigreja e non yr a derredor;
e passand' assi per ela, a dona con gran door
e porque muito chorara, fillou-sse d'adormecer.
Tod' aquel que pola Virgen quiser do seu ben fazer,
cousa que lle faça mingua grande non á de perder.

E jazend' entre dormindo, antollou-xe-lle assy
que seu sartal lle levava aquela moller per y;
e espertou-ss' e chamó-a, e tirou-lle de sso sy
o sartal, que eno so ela fora asconder.
Tod' aquel que pola Virgen quiser do seu ben fazer,
cousa que lle faça mingua grande non á de perder.

autógrafo

Alfonso X el Sabio


subir   poema aleatorio   Cantigas de Santa María   siguiente / next   anterior / previous
manuscrito Manuscrito Códices del Escorial Mss. 5.982 BNE
partitura / partiture Partitura musical
Video: sh4m69 Canal youtube sh4m69